Una part molt important del desenvolupament emocional està relacionada amb l’evolució de la pròpia identitat.
La construcció de la identitat és un procés complexe i lent, que comença molt aviat però que s’allarga durant tot el cicle vital. Ens construïm en relació a l’altre, amb la seva mirada i la seva escolta.
Un procés que ens defineix i ens situa, que ens diferencia i ens fa irrepetibles.
El joc de construir identitats a partir del joc de disfressar-se és molt complexe.
Qui sóc jo? Què passa quan em posso algun element nou? Continuu sent jo?
El racó de disfresses a les estances dels més petits, ha de ser un espai més de provocació, sense que sigui invasiu. Un espai on hi hagi uns elements que ens premetin començar a endinsar-nos en aquest món de “transformar-nos” però respectant que encara em queda lluny… que encara m’estic construïnt.
Novament la mirada de l’adult ha de fer de pont entre l’infant i la provocació, acompanyant amb respecte a l’infant que s’hi vol aproximar i aquell que necessita més temps…